Hola Papà,
Si "papà" ja sé que t’agradaria més que te digués "mum pare" però aquesta forma suggereix distància i tu i jo sempre hem tengut aquella complicitat quan feiem activitats junts que m’han quedat per sempre com quan:
- de nina me duies a la plaça Mallorca a veure els partits de basquet de lliga juvenil amb Epi i Corbalan bens joves...
- o quan me duies a pescar a les pedres del port Cocodrilo a Bon Aire o a les roques de S'Illot d’Alcúdia i tenies la paciència d'explicar-me com se lleva l' am del peix sense estirar però desenganxant, que les doncelles tenen llim i lleneguen i cal agafar-les amb un pedaç, com eren les vaques, els esperralls, els cabots...etc a desenrocar la canya quan me quedava enrocada i no podia treure el fil, mentrestant jo tot el temps demanava quan aniríem a nedar...
- o quan veiem junts els partits de tennis de n’Aranxa, com t’havés agradat veure guanyar tantes vegades el mallorquí Rafel Nadal, com t’he trobat a faltar per comentar els seus partits...!
- o quan veiem junts aquelles pel·lícules de l’oest de John Wayne o les sèries policíaques o d’acció Mash, Equipo A, Kojac, Starsky i Hutch, Cancion triste de Hill Street, Corrupción en Miami, El gran heroe americano, MacGiver...
- o quan no acabaves de veure les carreres de motos amb Àngel Nieto (ja sabies com acabaven...) de la segona cadena per cedir-me la tele perquè jo pogués veure na Heidi o na Pipi que donaven a la primera cadena...
No sé si és perquè ara ja pas del 50 , o ha passat Pasqua o avui és el 18è aniversari de la teva mort que me fa falta contar-te algunes coses que han passat en aquest temps que no hi has estat...
Sa mama i jo varem estar bé tal com et vaig prometre, ella te va sobreviure 6 anys...
Aquesta setmana santa he pensat especialment amb tu, amb lo molt que t’agradava, amb lo molt que respectaves les tradicions culinàries : panades de mè, frit de mè, estrelles, robiols de brossat i crespells d’Alcúdia ( que llescaves i feies sopes escaldades amb llet calenta, sucre ,branca de canyella i clovella de llimona disn una escudellla de fang) i la tradició en les processons on al llarg de 30 any el padri i 30 anys tu vos vareu ocupar de muntar el sant (Jesus en el Huerto) de les germanes Gabriela Adrover i Magdalena Adrover (sa tia Topo) i tu sempre portaves el sant i que des de que vaig neixer i eres municipal ja no duies però seguies muntant (treies a pes des de la seva urna fins al pedestal, i l’ajustaves amb fisquetes), com de nina me citaves a ca ses ties al carrer de Jesús i tu arribaves vestit de municipal i me donaves a guardar la gorra mentrestant tu feies la feina i m’anaves explicant trucs, anècdotes i acudits. I després te veia desfilar a la processó vestit de gala amb l’uniforme de municipal amb els cordons blancs i amb guants blancs, com me sentia d’orgullosa de tu, com t’admirava.
Te’n vares voler anar vestit de gala i per assegurar-me de complir el teu desig uns mesos abans ho vaig preparar tot...entre llàgrimes...una camisa blanca, l’uniforme antic, els guants blancs i aquest cordons blancs (que te donaven aquets tarannà seriós a les processons) i que no sabia com posar i vaig haver de consultar una de les teves fotos.
Te volia contar que tots aquests anys que no hi has estat cada vegada que he vist aquest sant m’he pegat un esclató de plorar però no per devoció pel sant, si no pels moments viscuts, per la nostàlgia i per l’enyorança.
Desafortunadament vaig neixer nina i per això desgraciadament algunes d’aquestes tradicions que me volies transmetre no varen ser possibles en aquell moment.
Desgraciadament les nostres tradicions no són aconfessionals, estan intimament relacionades amb la religió, però no per això deixen de ser part de la nostra cultura i no les hem de perdre, ara això si sense fanatismes, el temps han canviat les tradicions per perdurar s’han d’adaptar a la forma de ser dels temps actuals, s’han de conservar les tradicions antigues però n’hem de fer de noves.
Volia dir-te que les tradicions culinàries de Pasqua les conservo, m’agrada fer panades això sí, no en faig de me ( de nina per Pasqua quan m’havia aconseguit fer amiga del me, després el mataven per fer frit i panades, i per això mai m’ha agradat el me) i ara me fa falta menjar frit de me , com te passava a tu. De fet fa 9 anys per Pasqua amb les receptes de pasqua vaig obrir un Blogger per poder compartir l’herència culinària de sa mamà i sa padrina Antònia, hi ha moltes receptes seves i de meves, gràcies papà per les teves crítiques constructives quan cuinava per tu. Gràcies a aquest blog me varen cridar de IB3 per fer dos programes de receptes de cuina que se varen emetre a l’estiu 2015 un d’ells el dia de sant Abdón...uyyy com t’havés agradat...!!!
En quan a les processons te volia contar que fa tres anys finalment després de quasi 100 anys han fet una cofradia per el Sant “Jesús en el Huerto” que tan apreciaves, formada la majoria per familiars descendents dels portadors antics i dels moderns t’encantaria, estan cuidant molt bé de teu sant, li han posat flors, fanals (si fanals, no llums, com el teu segon llinatge En Fanals) i faldetes... ara les dones poden fer de caraputxa i portar, és el que te deia les tradicions per perdurar s’han de renovar. Com pots imaginar jo no podia deixar de no participar d’alguna forma al manco per no plorar en veure desfilar el sant. Així que aquest any m’han deixat un vestit (túnica vermella i caraputxa verda i cinto negre) i he sortit de caraputxa per primera vegada el Dijous Sant acompanyant la imatge del teu sant, me vaig sentir emocionada i alabada.
Ayy papa com me va agradar donar confits i caramels als infants, als vellets i les cares de sorpresa dels meus alumnes, amics i familiars. Me va encantar veure la cara d’alegria de nins estrangers rebent confits que no esperaven. Les coses canvien ...però ho fan massa poc a poc ...
Veus ara com canvien les coses...recordes quan els darrers anys me deies mig rient “heretje” perquè no volia pendre la comunió quan jo cridava al capellà quan venia a casa a donar-vos a tu i a sa mamà la comunió perquè estaveu malalts, jo respectava les teves creències i gusts malgrat no les compartís i fins i tot t’enrecordes t’acompanyava als Toros per sant Abdon ja que sa mamà malalta no te podia acompanyar i tu no podies deixar de veure després de quasi 25 anys de veurer-los darrera la barrera fent feina i per llevar ferro a la cosa me motivava preparant el berenar, m’agradava com m’explicaves que era una verònica i veure com disfrutaves d’un espectacle al que jo no li trobava gaire sentit.
Dies abans de partir me demanaves perdó per estar malalt i jo te deia que això no era culpa de ningú, les coses venen com venen, ara sé que lo que en realitat me volies dir era que al morir me privaves de seguir disfrutant de tu amb moments com els que hem viscut.
Però saps papà , quan vaig anar a comprar els confits a Can Delante, vaig saludar a la senyora de la tenda que feia temps que no veia i me’n vaig recordar d’una cosa que ella me va dir al poc temps de tu morir, que sempre estaries en totes les coses que fes , que me’n recordaria de tu cada vegada que fes o veies les coses que tu t’agradaven i que això era una cosa guapa, que el dolor de la teva absència se convertiria en nostàlgia, alegria, satisfacció, admiració...Estic contenta d’haver-te tengut per pare.
La meva intel·ligència me diu que he estat parlant amb una capsa d’ossos però el meu cor me diu que he parlat amb la teva ànima. Sempre sent la teva ànima dins.
T’estim papà, t’estim mum pare.
Antònia
