dimarts, 3 d’abril de 2018

EN FANALS, PASQUA I TRADICIONS.























Hola Papà,

Si "papà" ja sé que t’agradaria més que te digués "mum pare" però aquesta forma suggereix distància i tu i jo sempre hem tengut aquella complicitat quan feiem activitats junts que m’han quedat per sempre com quan:

- de nina me duies a la plaça Mallorca a veure els partits de basquet de lliga juvenil amb Epi i Corbalan bens joves...

- o quan me duies a pescar a les pedres del port Cocodrilo a Bon Aire o a les roques de S'Illot d’Alcúdia i tenies la paciència d'explicar-me com se lleva l' am del peix sense estirar però desenganxant, que les doncelles tenen llim i lleneguen i cal agafar-les amb un pedaç, com eren les vaques, els esperralls, els cabots...etc a desenrocar la canya quan me quedava enrocada i no podia treure el fil, mentrestant jo tot el temps demanava quan aniríem a nedar...

- o quan veiem junts els partits de basquet de n’Aranxa, com t’havés agradat veure guanyar tantes vegades el mallorquí Rafel Nadal, com t’he trobat a faltar per comentar els seus partits...!

- o quan veiem junts aquelles pel·lícules de l’oest de John Wayne o les sèries policíaques o d’acció Mash, Equipo A, Kojac, Starsky i Hutch, Cancion triste de Hill Street, Corrupción en Miami, El gran heroe americano, MacGiver...

- o quan no acabaves de veure les carreres de motos amb Àngel Nieto (ja sabies com acabaven...) de la segona cadena per cedir-me la tele perquè jo pogués veure na Heidi o na Pipi que donaven a la primera cadena...

No sé si és perquè ara ja pas del 50 , o ha passat Pasqua o avui és el 18è aniversari de la teva mort que me fa falta contar-te algunes coses que han passat en aquest temps que no hi has estat...

Sa mama i jo varem estar bé tal com et vaig prometre, ella te va sobreviure 6 anys...

Aquesta setmana santa he pensat especialment amb tu, amb lo molt que t’agradava, amb lo molt que respectaves les tradicions culinàries : panades de mè, frit de mè, estrelles, robiols de brossat i crespells d’Alcúdia ( que llescaves i feies sopes escaldades amb llet calenta, sucre ,branca de canyella i clovella de llimona disn una escudellla de fang) i la tradició en les processons on al llarg de 30 any el padri i 30 anys tu vos vareu ocupar de muntar el sant (Jesus en el Huerto) de les germanes Gabriela Adrover i Magdalena Adrover (sa tia Topo) i tu sempre portaves el sant i que des de que vaig neixer i eres municipal ja no duies però seguies muntant (treies a pes des de la seva urna fins al pedestal, i l’ajustaves amb fisquetes), com de nina me citaves a ca ses ties al carrer de Jesús i tu arribaves vestit de municipal i me donaves a guardar la gorra mentrestant tu feies la feina i m’anaves explicant trucs, anècdotes i acudits. I després te veia desfilar a la processó vestit de gala amb l’uniforme de municipal amb els cordons blancs i amb guants blancs, com me sentia d’orgullosa de tu, com t’admirava.

Te’n vares voler anar vestit de gala i per assegurar-me de complir el teu desig uns mesos abans ho vaig preparar tot...entre llàgrimes...una camisa blanca, l’uniforme antic, els guants blancs i aquest cordons blancs (que te donaven aquets tarannà seriós a les processons) i que no sabia com posar i vaig haver de consultar una de les teves fotos.

Te volia contar que tots aquests anys que no hi has estat cada vegada que he vist aquest sant m’he pegat un esclató de plorar però no per devoció pel sant, si no pels moments viscuts, per la nostàlgia i per l’enyorança.

Desafortunadament vaig neixer nina i per això desgraciadament algunes d’aquestes tradicions que me volies transmetre no varen ser possibles en aquell moment.

Desgraciadament les nostres tradicions no són aconfessionals, estan intimament relacionades amb la religió, però no per això deixen de ser part de la nostra cultura i no les hem de perdre, ara això si sense fanatismes, el temps han canviat les tradicions per perdurar s’han d’adaptar a la forma de ser dels temps actuals, s’han de conservar les tradicions antigues però n’hem de fer de noves.

Volia dir-te que les tradicions culinàries de Pasqua les conservo, m’agrada fer panades això sí, no en faig de me ( de nina per Pasqua quan m’havia aconseguit fer amiga del me, després el mataven per fer frit i panades, i per això mai m’ha agradat el me) i ara me fa falta menjar frit de me , com te passava a tu. De fet fa 9 anys per Pasqua amb les receptes de pasqua vaig obrir un Blogger per poder compartir l’herència culinària de sa mamà i sa padrina Antònia, hi ha moltes receptes seves i de meves, gràcies papà per les teves crítiques constructives quan cuinava per tu. Gràcies a aquest blog me varen cridar de IB3 per fer dos programes de receptes de cuina que se varen emetre a l’estiu 2015 un d’ells el dia de sant Abdón...uyyy com t’havés agradat...!!!

En quan a les processons te volia contar que fa tres anys finalment després de quasi 100 anys han fet una cofradia per el Sant “Jesús en el Huerto” que tan apreciaves, formada la majoria per familiars descendents dels portadors antics i dels moderns t’encantaria, estan cuidant molt bé de teu sant, li han posat flors, fanals (si fanals, no llums, com el teu segon llinatge En Fanals) i faldetes... ara les dones poden fer de caraputxa i portar, és el que te deia les tradicions per perdurar s’han de renovar. Com pots imaginar jo no podia deixar de no participar d’alguna forma al manco per no plorar en veure desfilar el sant. Així que aquest any m’han deixat un vestit (túnica vermella i caraputxa verda i cinto negre) i he sortit de caraputxa per primera vegada el Dijous Sant acompanyant la imatge del teu sant, me vaig sentir emocionada i alabada.

Ayy papa com me va agradar donar confits i caramels als infants, als vellets i les cares de sorpresa dels meus alumnes, amics i familiars. Me va encantar veure la cara d’alegria de nins estrangers rebent confits que no esperaven. Les coses canvien ...però ho fan massa poc a poc ...

Veus ara com canvien les coses...recordes quan els darrers anys me deies mig rient “heretje” perquè no volia pendre la comunió quan jo cridava al capellà quan venia a casa a donar-vos a tu i a sa mamà la comunió perquè estaveu malalts, jo respectava les teves creències i gusts malgrat no les compartís i fins i tot t’enrecordes t’acompanyava als Toros per sant Abdon ja que sa mamà malalta no te podia acompanyar i tu no podies deixar de veure després de quasi 25 anys de veurer-los darrera la barrera fent feina i per llevar ferro a la cosa me motivava preparant el berenar, m’agradava com m’explicaves que era una verònica i veure com disfrutaves d’un espectacle al que jo no li trobava gaire sentit.

Dies abans de partir me demanaves perdó per estar malalt i jo te deia que això no era culpa de ningú, les coses venen com venen, ara sé que lo que en realitat me volies dir era que al morir me privaves de seguir disfrutant de tu amb moments com els que hem viscut.

Però saps papà , quan vaig anar a comprar els confits a Can Delante, vaig saludar a la senyora de la tenda que feia temps que no veia i me’n vaig recordar d’una cosa que ella me va dir al poc temps de tu morir, que sempre estaries en totes les coses que fes , que me’n recordaria de tu cada vegada que fes o veies les coses que tu t’agradaven i que això era una cosa guapa, que el dolor de la teva absència se convertiria en nostàlgia, alegria, satisfacció, admiració...Estic contenta d’haver-te tengut per pare. 



Dir-te que ara t’entenc més que mai i encara tenc moltes de les nostres aficions i algunes afegides, com le teu amor als animals que vares intentar inculcar ala teva filleta a la que li feien tanta por els teus animalons, canaris,  caderneres que me donaves i que del susto les aguantava massa fort i s’acubaven, els bots que m’escarrufaven de les  guatlleres quan entrava a la “pajarera”a agafar els  seus ovets o les lladrades dels cans que me feien carn de gallina de por o l’angoixa que me produïen els moixos que se colaven a la terrassa, ido papa mira el que són les coses ara tenc tres mascotes una cusseta que t’encantaria i dues moixetes...si sa mama ho sabés...uff!!!

La meva intel·ligència me diu que he estat parlant amb una capsa d’ossos però el meu cor me diu que he parlat amb la teva ànima. Sempre sent la teva ànima dins.

T’estim papà, t’estim mum pare.

Antònia
















dimarts, 6 de setembre de 2011

NA BLANCA ESTUDIANT...!!!

 LINK - TÈCNIQUES D'ESTUDI

dilluns, 5 de setembre de 2011

CANETS I MOIXETS.....MOIXETS I CANETS

LINK CANETS I MOIXETS (I)

LINK CANETS I MOIXETS (II)

dilluns, 8 d’agost de 2011

Lipdub de l'IES Binissalem

ALLISON CROWE

dijous, 16 de juny de 2011

BLANCA I IRIS

diumenge, 6 de desembre de 2009

En Memòria de Isabel Sevilla 18-11-2009

Un cant d’esperança per als qui quedam




Ara no vos penséssiu que aniré a escriure una cançó...!!! Res d’això. Sols vos parlaré des de la meva modesta experiència personal.

Únicament vaig treballar un parell de mesos amb na Isabel, però tothom que la coneixia me n‘havia parlat molt bé d’ella i de la bona tasca que feia. Fins i tot companyes de feina comuns d’altres IES m’havien donat molt bones referències. He de dir a tot això que tenien raó i ho vaig poder comprovar amb la meva tutoria...que tot s’ha de dir era un bon “oceà” de grup ...entre “Mars” i “Marines” tot era aigua...!!! jejje

Quan perdem alguna persona de les característiques de na Isabel i sols quan ja ha fugit és quan ens adonem del gran buit que deixen. És una experiència que qui no l’ha passada no ho pot entendre.

Al principi sembla com si no fos ver, com si no hagués passat, malgrat has vist dia a dia el seu patiment i la seva lluita per sobreviure i traient forces de no saps on l’has acompanyada en el camí de la malaltia donant-li ànims amb un somriure als llavis. Sembla una pel·lícula i estàs prou convençut que ha anat de viatge i que en qualsevol moment trucarà o arribarà. És la primera fase del dol.

Mirant la foto de l’orla del passadís ningú diria que ja no vindrà més al IES i que no podrem gaudir més de la seva companyia.

A diari notes la seva presència, per tot arreu, com quan sabies amb seguretat que era a casa i malgrat no la veies notaves que era a la cuina fent el sopar, o que estava a la dutxa, o que....

Sents la seva olor, escoltes els seus enrenous i la seva veu, si, sí, la seva veu o estàs somniant? Veus la seva imatge transparent truiant per dins la llar que compartíeu i quan te gires a mirar, de sobte ja no hi és. Tens pànic i por d’oblidar tot això per sempre... Ja t’ho dic jo, això s’oblida.!!! I si t’aferres a les fotografies, als vídeos per fer memòria.... això són vuits i nous i cartes que no lliguen!!! Però també t’he dic que te quedaran per sempre coses molt més valuoses: els RECORDS, dels moments que heu viscut i compartit junts que com diu en Joan Manel Serrat “acechan detrás de la puerta”, apareixen en qualsevol moment quan menys t’ho esperes per reviure moments de tot color i tenen un gust agre i dols alhora, sents plaer però te deixen una espineta clavada que no fuig.

Després arriba l’etapa en que tens remordiments de disfrutar de viure perquè no pots compartir amb ella aquests moments feliços que la vida torna a dur i recordes amb dolor les coses que havíeu planificat fer junts, els projectes compartits que van quedar a l’aire , sembla que aquesta espineta no fugirà mai i fins i tot t’ho estimes més així per mantenir viva la seva presència.

Ah jove..!!! no te facis il·lusions de ser una “Alma en pena de por vida” , res d’això, un bon dia no saps ben bé que és el que ha passat o com ha passat però t’aixeques un matí i ja no hi ha tristesa, ni dolor, ni culpa, l’espineta s’ha esvaïda ETS FELIÇ, la seva presència perdura i els records són més clars.

Aquí arribes a la fase final quan recordar-la te posa alegre i te’n adones que has rebut i acceptat la seva herència...la tens dins tot el temps, quan t’escoltes parlar i dius les seves frases, quan fas les coses a la seva manera acostumada, quan te mires al mirall i veus reflectida en tu la seva imatge...no vos penseu que no sigui gros ... “ tenc les arrugues en els mateixos llocs que la meva mare” ja te val mami...!!!!

"Tens per sempre tot el que vas aprendre d'ella"

Tu Nicolau tens més sort perquè tens una personeta, na Maria, que n’és el seu viu retrat i la pots abraçar i besar. T’ha deixat el millor regal que te podia fer, la millor joia del món.

Na Maria té les dues coses que més me varen cridar l’atenció quan vaig conèixer a na Isabel i que me varen fer enveja sempre:

Jo que tenc la pell blanca com la llet i que no me pos morena ni de miracle, admirava el seu color de pell obscur i daurat.

I Aquells ulls grans i negres “negros como el azabache” com deia en Juan Ramón Jiménez a “Platero y yo”, que és la primera metàfora de la que vaig tenir consciència a la escola durant la meva infantesa. Que ho és d’insòlit el món dels records...!!!

Sembla que la vida segueix, que al cap d’un temps el rastre dels morts se perd i aquí no ha passat res, però aquesta dura experiència possiblement serà la més beneficiosa per a la teva vida perquè t’haurà fet descobrir els vertaders valors: l’amor, l’empatia, la força interior, la resiliència, valorar les petites coses, gaudir amb intensitat dels curts moments de felicitat... en definitiva hauràs descobert el vertader sentit de la vida i hauràs rebutjat per sempre la superficialitat.

Ara fes una cosa per mi, pensa amb una qualitat i un defecte de na Isabel. Doncs d’aquí a un parell d’anys recorda’t de mi i torna a pensar-hi , ja veuràs que sols recordes la “qualitat”, que guai no? màgia potser...!!! És clar en morir esdevenim MITES.




Antònia Beltran

dimecres, 2 de setembre de 2009

Música de VICTÒRIA QUINGLES

Maqueta 1: Interpretada per VICTÒRIA QUINGLES


01-Girl in the mirror Britney Spears
Descarrega
Escolta
Lletra


02-Mi alma perdida Amaral
Descarrega
Escolta
Lletra


03-This is me BSO de CAMP ROCK (Piano Victòria Quingles)
Descarrega
Escolta
Lletra


04-Sorry seems to be the hardest word Elton John
Descarrega
Escolta
Lletra


05-What you're made of Lucie Silvas (Piano Victòria Quingles)
Descarrega
Escolta
Lletra


06-Hallelujah Leonard Cohen, Versió de Allison Crowe (Piano Allison Crowe)
Descarrega
Escolta
Lletra


07-Way back into love BSO de MUSIC & LYRICS (Piano Victòria Quingles)
Descarrega
Escolta
Lletra


08-What a feeling BSO de FLASHDANCE
Descarrega
Escolta
Lletra

dimecres, 5 d’agost de 2009

ESCOLTA MÚSICA

SHE - Elvis Costelo

SHE
SHE MAY BE THE FACE I CAN´T FORGET
A TRACE OF PLEASURE OR REGRET
MAY BE MY TREASURE THE OR PRICE I HAVE TO PAY
SHE MAY BE THE SONG THE SUMMER SINGS
MAY BE THE CHILL THAT AUTUMN BRINGS
MY BE A HUNDRED DIFFERENT THINGS
WITHIN THE MEASURE OF THE DAY.

SHE MAY BE THE BEAUTY OR THE BEAST
MAY BE THE FAMINE OR THE FEAST
MAY TURN EACH DAY INTO HEAVEN OR A HELL
SHE MAY BE THE MIRROR OF MY DREAM
A SMILE REFLECTED IN A STREAM
SHE MAY NOT BE WHAT SHE MAY SEEM INSIDE HER SHELL


SHE WHO ALWAYS SEEMS SO HAPPY IN A CROWD
WHO´S EYES CAN BE SO PRIVATE AND SO PROUD
NO ONE´S ALLOWED TO SEE THEM WHEN THEY CRY
SHE MAY BE THE LOVE THAT CANNOT HOPE TO LAST
MAY COME TO ME FROM SHADOWS OF THE PAST
THAT I REMEMBER TILL DAY I DIE

SHE MAY BE THE REASON I SURVIVE
THE WHY AND WHERE FOR I´M ALIVE
THE ONE I´LL CARE FOR THROUGH THE ROUGH AND MANY YEARS
ME I´LL TAKE HER LAUGHTER AND HER TEARS
AND MAKE THEM ALL MY SOUVENIRS
FOR WHERE SHE GOES I´VE GOT TO BE
THE MEANING OF MY LIFE IS SHE, SHE, SHE

Elvis Costello







ELLA - Christian Martínez



ELLA

ELLA PUEDE SER LA CARA QUE NO CONSIGO OLVIDAR
UN RASTRO DE PLACER O REMORDIMIENTO
PUEDE SER MI TESORO O EL PRECIO QUE TENGO QUE PAGAR
ELLA PUEDE SER LA CANCIÓN QUE CANTA EL VERANO
PUEDE SER EL FRÍO QUE TRAE EL OTOÑO
PUEDE SER CIEN COSAS DIFERENTES
MIENTRAS PASA EL DÍA

ELLA PUEDE SER LA BELLA O LA BESTIA
PUEDE SER LA CARENCIA O EL BANQUETE
PUEDE CONVERTIR CADA DÍA EN CIELO O EN INFIERNO
ELLA PUEDE SER EL ESPEJO DE MI SUEÑO
UNA SONRISA REFLEJADA EN UN ARROYO
ELLA PUEDE NO SER LO QUE PARECE DENTRO DE SU MÁSCARA


ELLA QUIEN SIEMPRE PARECE MUY FELIZ DENTRO DE UN GENTÍO
SUS OJOS PUEDEN SER TAN PRIVADOS Y TAN ORGULLOSOS
A NADIE LE PERMITIÓ VERLOS CUANDO LLORAN
ELLA PUEDE SER EL AMOR QUE NO PUEDO ESPERAR QUE TERMINE
PUEDE VENIR A MI DESDE LAS SOMBRAS DEL PASADO
QUE RECORDARÉ HASTA EL DÍA QUE MUERA

ELLA PUEDE SER LA RAZÓN PARA SOBREVIVIR
EL POR QUÉ Y EL DONDE POR LO QUE ESTOY VIVO
A QUIEN YO CUIDARÉ A TRAVÉS DE LOS MUCHOS Y ÁSPEROS AÑOS
YO TOMARÉ SUS RISAS Y SUS LÁGRIMAS
Y CON ELLAS HARÉ TODOS MIS RECUERDOS
POR DONDE ELLA VA YO TENGO QUE ESTAR
EL SIGNIFICADO DE MI VIDA ES ELLA, ELLA, ELLA

diumenge, 2 d’agost de 2009

ÈXIT I VOLUNTAT

L'ÈXIT COMENÇA EN LA VOLUNTAT

Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.
Si penses que no t'hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t'agradaria guanyar,
però que no pots, no ho assoliràs.

Perquè al món trobaràs que l'èxit
comença amb la voluntat de l'home.
Tot es troba a l'estat mental.
Perquè moltes carreres s'han perdut
abans d'haver-se corregut,
i molts covards han fracassat,
abans d'haver començat el seu treball.

Pensa en gran i els teus fets creixeran,
Pensa en petit i enrera quedaràs.
Pensa que pots i podràs.
Tot es troba a l'estat mental.

Si penses que tens avantatge, ja en tens.
Has de pensar bé per aixecar-te.
Has d'estar segur de tu mateix
abans d'intentar guanyar un premi.

Rudyard Kipling

Biografia i Llibres per descarregar de Joseph Rudyard

HORRIBLE

Clica a sobre el següent enllaç

HORROR A XINA


Hola,

Més que horrible és terrible que aquestes coses passin al segle XXI... gent com jo que volem tenir fills que el fariem de fang si poguessim i veure això te posa els pels de punta i te sents francament impotent per no poder fer absolutament res que resolgui el problema instantàniament... !!! desgraciadament aquest horror no és més que el resultat de la supervivencia de una pobre gent sotmesa a un règim dictatorial, això és el que fa la por , la miseria i la incultura induida per les autoritats. Ens horroritzam però qualsevol de nosaltres sotmés a les mateixes condicions probablement fariem el mateix , la superviviencia és la superviviencia i aquestes condicions allargades en el temps fant que la gent canvii de costums, trobi normal i inofensiu el que no ho és. En quin estat de desesperació s'ha de trobar una mare per permetre això, ho heu pensat???

Però si ho pensau bé, nosaltres els anomenats primer món no som millors que ells. Nosaltres feim el mateix, no volem tenir fills, i sí, tenim tots els mètodes anticonceptius que volem i més. I per què no en volem??? No perquè ningú ens ho prohibeixi, per la nostra comoditat, que els nens coharten el nostre benestar. I que me'n dieu dels nostres Governs siguin de la ideologia que siguin se preocupen per qüestions econòmiques, que si regals, que si crisi, que si corrupció, que si competitivitat, gasten gasten i gasten amb els nostres imposts, despilfarren i s'enrriqueixen. De les seves polítiques sols s'en beneficien uns pocs. I aquests temes les llisquen.

Però anant al nostro tema ;No volem fills per diferents motius:
1.- Fins que guanyem prou diners (conseqüencia de les polítiques governamentals i el ritme de vida modern) per mantenir-los sense haver de renunciar a cap de les nostres privilegis i això allarga l'edat de les mares que després s'han de sotmetre a mètodes artificials dolorosos i caríssims.
2.- No volen aquesta responsabilitat, els nens no els agraden són una traba a la seva independència personal i llibertat.
3.- Gent que en vol tenir i no pot, però tampoc en vol adoptar no són de la seva sang i les adopcions són cares , no volen "comprar un nen" però tranquilament poden viure amb el que passa a xina per exemple o en canvi comprar-se un cotxe del mateix preu. Una cosa material, però clar nop hi pensava no requereix el mateix cost de manteniment....!!!!
4.- La gent que dona la culpa a la seva parella que no en vol de fills, SI FOS JO NO M'HO PENS DOS PICS PLANTO A AQUESTA PARELLA, SI REALMENT EN VULL DE FILLS, SINO NO ÉS MÉS QUE UNA EXCUSA COMODA. No entenc que si una persona m'estima no me vulgui donar un fill i a canvi jo he de renunciar a adoptar per amor....de veritat això és possible ... quina escala de valors tenim....realment m'estimen!!!!
5.-
.
.
.
etc

Quantes vegades m'he empenedit de no haver fet cas al meu pare quan m'animava a tenir un fill de fadrina per inseminació o per adopció i jo no me ve vaig veure amb prou coratge per fer-me càrrec dels meus dos pares malats i d'un bebé. Però ...i el que havessin disfrutat ells dos...,
A la mami li deia i si tenc un infant de fadrina que me diries, "m'estimaria més que te casassis però sino no el tirariem jejej".
I tu el me guardaries i cuidaries?? "sí, el colgaria devora jo".
I li canvieries els panyals?? "Clar que si" .
T'agradaria? "Molt, seria sa jugueta".

Res ja està fet i no val pensar-hi més, però el proper any a veure si m'hi qued.

Com podeu veure aquest video m'ha tocat bé la fibra sensible, esper que produeixi el mateix efecte amb vosaltres.

Besades

Antònia

dissabte, 1 d’agost de 2009

RECITAL VICTÒRIA QUINGLES

Els que no heu assistit al concert d'avui (31 juliol 2009) a la Fundació ACA crec que vos heu perdut una actuació magnífica, he quedat sorpresa de la capacitat que té na Victòria de transformar-se sobre l'escenari, capficar-se i transportar-se en una altra dimensió per viure i sentir la música. Un que la veu a diari no pensaria mai que aquesta noia de 16 anys escasos tengui aquesta capacitat per transformar-se tota ella en música.
He disfrutat...!!! M'agradaria compartir amb tots vosaltres una petita part del tresor que tenim amb na Victòria.

Én aquests enllaços trobareu la seva aparició pública als 13 anys als premis Veo Veo 2007. I dos videos de dues cançons del recital que va fer aquest hivern (12 març 2009)passat a la Casa de Cultura de Palma. Jutjau vosaltres mateixos però teniu en compte que la qualitat del so d'aquests enregistraments no és gaire bona . M'han promés una còpia de la seva maqueta en tenir-la ja vos posaré alguna interpretació de fons de blog.
També vos he penjat la lletra d'aquestes tres cançons.

Rosa de la paz (Amaral)

Cuando el mundo entero estalle,
Será demasiado tarde
Para reencontrarnos con las leyes naturales
Si hemos roto con los bosques,
Si hemos roto con los mares,
Con los peces, con el viento que nos hizo libres
Como niños chicos en la oscuridad,
así estamos todos bajo el mismo vendaval
Mi rosa de la paz,
Vieja rosa con heridas,
Siento cuando me acaricias frío
Y no sé dónde estás,
Mi rosa de la paz
Mira que te siento lejos,
Yo te busco y no te encuentro ahora
Mi rosa de la paz
¿Qué diría de este mundo
Un viajero del futuro,
De un planeta más allá de las estrellas?
Si hemos roto con los bosques,
Roto nuestras propias voces
Y aunque nadie escuche, aún se oyen
Con nosotros mismos, con la eternidad,
Porque estamos todos bajo el mismo vendaval
Mi rosa de la paz,
Vieja rosa con heridas
Siento cuando me acaricias frío
Y no sé dónde estás,
Mi rosa de la paz,
Mira que te siento lejos,
Yo te busco y no te encuentro ahora
Mi rosa de la paz
Cuando el mundo entero estalle,
Sea demasiado tarde,
Ya no queden rosas para nadie
Yo estaré contigo rosa de la paz
Como niños chicos
Cuando acabe el vendaval Mi rosa de la paz,
Vieja rosa con heridas
Siento cuando me acaricias frío
Y no sé dónde estás,
Mi rosa de la paz,
Mira que te siento lejos,
Yo te busco y no te encuentro ahora
Mi rosa de la paz
Mi rosa de la paz.



Piano man (Billy Joel)

It's nine o'clock on a Saturday
the regular crowd shuffles in
There's an old man sitting next to me
Makin' love to his tonic and gin

He say, Son can you play me a memory
I'm not really sure how it goes
But it's sad and it's sweet and I knew it complete
When I wore a younger man's clothes

Da da da de de da
da da de de da da da

Sing us a song, you're the piano man
sing us a song tonight
Well, we're all in the mood for a melody
And you've got us feelin' alright

Now John at the bar is a friend of mine
He gets me my drinks for free
And he's quick with a joke or to light up your smoke
But there's someplace that he'd rather be

He says Bill, I believe this is killing me
As the smile ran away from his face
Well I'm sure that I could be a movie star
If I could get out of this place

Sing us a song, you're the piano man
sing us a song tonight
Well, we're all in the mood for a melody
And you've got us feelin' alright

Now Paul is a real estate novelist
Who never had time for a wife
And he's talking with Davy who's still in the navy
And probably will be for life

And the waitress is practicing politics
As the businessmen slowly get stoned
Yes, they're sharing a drink they call loneliness
But it's better than drinking alone

It's a pretty good crowd for a Saturday,
And the manager gives me a smile
'Cause he knows that it's me they've been coming to see
To forget about life for awhile.

And the piano sounds like a carnival
And the microphone smells like a beer
And they sit at the bar and put bread in my jar
And say "Man, what are you doin' here?"

Da da da de de da
da da de de da da da

Sing us a song, you're the piano man
Sing us a song tonight.
Well, we're all in the mood for a melody
And you've got us feelin' alright.



Hallelujah (Leonard Cohen)

I heard there was a secret chord
That David played and it pleased the lord
But you don’t really care for music, do you
Well it goes like this the fourth, the fifth
The minor fall and the major lift
The baffled king composing hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

Well your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrew you
She tied you to her kitchen chair
She broke your throne and she cut your hair
And from your lips she drew the hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

Baby I’ve been here before
I’ve seen this room and I’ve walked this floor
I used to live alone before i knew you
I’ve seen your flag on the marble arch
But love is not a victory march
It’s a cold and it’s a broken hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

Well there was a time when you let me know
What’s really going on below
But now you never show that to me do you
But remember when i moved in you
And the holy dove was moving too
And every breath we drew was hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

Well, maybe there’s a god above
But all I’ve ever learned from love
Was how to shoot somebody who outdrew you
It’s not a cry that you hear at night
It’s not somebody who’s seen the light
It’s a cold and it’s a broken hallelujah

Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah

dilluns, 20 de juliol de 2009

RECTIFICAR

RECTIFICAR ÉS DE SAVIS, DIUEN

SAVI ÉS AQUELL QUE SAP QUE SOLS LA MORT NO TÉ SOLUCIÓ

I EN ESSER MORTS JA NO HI HA POSSIBLE RECTIFICACIÓ.

DIGUES EL QUE SENTS SIGUI BÓ O DOLENT , A LES PERSONES QUE ESTIMES, PERQUÈ EN ESSER MORTS JA NO PODRÀS.

PERDONA SI T'HAN AGRAVIAT, PERQUÈ EN ESSER MORTS JA NO PODRÀS.

DEMANA PERDÓ QUAN SAPS QUE HAS FET MAL, PERQUÈ EN ESSER MORTS JA NO PODRÀS.

ESTIMA, ESTIMA, ESTIMA

TENIR O NO TENIR PARELLA...?

Si arribes a certa edat , amb tots els amics i les amigues casats i tu encara no tens parella prepara't que t'espera bona...
Els amics o amigues emparellats , ja no te conviden a sopar si no tenen algú sol com tú , per poder fer-vos seure junts i així tenir amb qui parlar... però que se creuen que en estar sol te quedes mud, a mí amb la boca me basta per parlar i integrar-me en el grup, a vosaltres no? No me cal un senyor de companyia....jejej
Després hi ha les amistats que te volen cercar parella dins la variada gama de les seves amistats.Te preparen un sopar o festa amb un grupet de gent amb la que mai te faries, perquè res teniu en comú. El cas és que te trobes en una ratonera i no saps de què les pots parlar sense ofendre o dir dois i decideixes no badar boca i asumeixes amb dignitat que ets un poc tímida, que pots fer sinó. Que puc dir de les possibles parelles dona igual que siguin lletjos, grassos o imbècils si teniu alguna cosa en comú com la informàtica, la cuina o que sou semblants de caràcter, i tu dius a veure mona perquè no t'hi vas casar tu? A veure rei a tu t'agraden les noies sex-bomb , no? doncs a mí també m'agraden els tios bons. A veure
per trobar amics nous i nois de lo més corrent no me cal que me prepareu cap sopar perquè jo sola ja m'arreglo, el carrer n'està ple de gent normal i corrent.
A certa edat no tenir parella te suposa dur l'etiqueta de desesperada... !!! Quan tu te trobes divinament... !!! Potser anyores tenir sexe a diari, tenir fills o algun dia companyia... PERO VES EN COMPTE A DIR RES D'AIXÒ CAP AMIC DEL SEXE OPOSAT PERQUÈ DESPRÉS ENCARA ÉS PITJOR:

Si convides a sopar a un amic fadri del que no n'estàs enamorada ni res per celebrar la inauguració del teu pis per exemple, i resulta però que ell sap que anyores sexe fills i companyia. Com se te passi pel cap preparar un sopar que li agradi molt (és un amic, no li faras un menjar que saps que no li agrada no?) , preparar una taula ben posada amb flors, espelmes amb tots els cobert, plats i copes que calen (te'n en compte que no s'enrecordarà que a tu t'agrada molt la cuina, que cuides molt la presentació i els detalls i que t'has tirat dos anys amb tota la vaixella i cobertaria embolicada i dins capses) i si a sobre no té el seu millor dia, l'hauràs liada parda. Figura't el que se li pot passar pel cap... un sopar romàntic, aquesta me vol lligar i després... noces, baby...Uff quin marrón...Tampoc se li ocorrerà pensar que t'has tirat molts anys amb malalts al teu càrrec, sense intimitat i molt menys podrà pensar que és la primera vegada que pots convidar a un amic a soles a la teva definitiva casa sense la presencia dels teus estimats malats.

Si tens una amic amb "derecho a roce" amb el que disfrutau del sexe segur, no se t'ocorri ser sincera amb ell i parlar de res més que no sigui sexe com de que en breu te faras una inseminació i que millor no quedau més , no li hauràs de dir dos pics, en aquest no li tornes veure el pel i no te preocupis que no deixarà el preservatiu per qualsevol lloc...jejeej

L'altre dia sentia un documental on parlaven de l'evolució i dels efectes de la Testosterona en els homes. Sembla ser que hi ha un estudi que diu que la testosterona les fa ser més temeraris i és clar, més valents a fi d'agradar més a les possibles parelles dones, i per tant en joves adolescents aquesta temeridat fa que augmentin les morts per accident. També deia que els nivells de testosterona eren majors en homes fadrins que en homes casats. Doncs jo afegiria també que baixa el nivell de testosterona davant una solterona...jejeje

Una altre cosa que me xoca molt i sobre tot que m'ho digui gent casada i amb fills... és quan dic que jo sola vull tenir fills bé de forma artificial o bé per adopció i me diuen (vull pensar que en broma):

- Cerca't una parella. Com si fos tan senzill..!, no se cerca se troba..!.
- Lia't amb un amic i dili que prens la píndola. És un amic com volen que l'engani?.
- Lia't amb un casat, dili que prens la píndola, aquest no te reclamarà el nen. Però i l'ètica?.
- Ves de marxa i liat amb un tio bó. I si està malalt?

I a tot això dic jo, i que li dic al meu fill del seu pare?, doncs t'inventes una història, que és el meu fill..!!, ja li he de mentir respecte a coses tan importants per una persona com el seu pare i el moment de la seva fecundació.

JA ENTENC COM ÉS QUE ELS HOMES SURTEN PER CAMES...!!! PERÒ NO TOTES LES DONES SOM AIXÍ I COMQUE ELLS NO SE COMUNIQUEN, NO S'ENTEREN I AIXÍ AMICS PERDUTS.

ME NECESSITES?

Ell diu.-Si me necessites per res jo t'ajudaré.
Ella diu.- Te necessito perquè m'escoltis
Ell diu.- Estic sord
Ella diu.- Et necessito per conversar
Ell diu.- No puc xerrar
Ella diu.- Fem companyia
Ell diu.- Estic cansat
Ella diu.- Anem a dinar
Ell diu.- Estic a règim
Ella diu.- Donem la teva opinió sobre...
Ell diu.- No, perquè mai me fas cas.
Ella diu.- A veure no entenc els terminis del contracte que suposa la paraula NECESSITAR??
Ell diu.- Te deixaré un berbiquí, una escala o un plat
Ella diu.- Això són coses materials que puc comprar
Ell diu.- Doncs t'adobaré una porta.
Ella diu.- Puc cridar al fuster
Ell diu.- T'adobaré una aixeta
Ella diu.- Puc cridar al fontaner
Ell diu.- Ido jo no en sé més i soc autosuficient
Ella diu.- Jo també soc autosuficient, però hi ha coses que no puc fer sola, NO puc dinar amb tu si tu no hi ets. NO puc riure amb tu si tu no hi ets. NO puc xerrar amb tu si tu no hi ets. Mira que n'es de poca l'ajuda que necessit de tu!

SI

JOSEPH RUDYARD KIPLING
(Bombay, 30 de desembre de 1865 – Londres, 18 de gener de 1936)
Premi Nobel de Literatura de 1907

Si
Si tens el cap clar quan tots els que et volten
Van perdent el seny i te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan de tu dubten,
Però comprendre perquè dubten;
Si saps esperar i no et canses d'esperar
O quan t'enganyen no menteixes
O quan t'odien tries no odiar
I ni massa bo ni savi sembles;

Si saps somniar i els somnis no et manen;
Si en pensar no és el fi el pensament;
Si saps topar amb el triomf i el desastre
Tractant-los, impostors, igualment;
Si sents la teva veritat torçada
Per bergants que enganyen els enzes
O en veure la teva lluita, trencada,
La recompons amb eines velles;

Si saps fer un caramull de tots els teus guanys
I jugar-t'ho tot a cara o creu
I perdre i començar on eres fa anys
I mai sospirar pel que era teu;
Si ets senyor del teu valor, força i cor
Ben bé quan ja no són ni caliu
I resisteixes quan dins teu tot es mor
Llevat del desig que els diu: "Resistiu!"

Si saps parlar a les multituds sent noble,
Si ni enemics ni amics et feren,
Si saps tractar amb reis i també amb el poble,
Si tots sense excés amb tu compten;
Si saps omplir cada implacable segon
Perquè tots els minuts siguin teus,
Teva és la Terra i tot el que hi ha al món
I, a més, seràs un Home, fill meu!


Traducció de l'anglès: Maria Antònia Bernat
If (Original English version)


Biografia i Llibres per descarregar de Joseph Rudyard

SOLITUD

Tots en algun moment ens hem sentit sols, amb la sensació que ningú ens enten. Però si ho pensam bé, no hi estem mai sols, sempre hi haurà algú que ens fa costat, sempre estem ocupant el primer lloc en la llista de prioritat d'alguna persona que ens estima ja siguin: pares, fills, parella, germans, amics.... i al mateix temps nosaltres també tenim una llista de prioritats, si tens fills pots ser estiguin al cap de la llista i potser en un nivell infeiror la parella i al mateix nivell potser els pares... en fi tot depen de cada un.

Si ens posam en una situació extrema: de salvar la vida, de donar suport d'alguna manera, a algú de la nostra llista , està clar que en igualdat de condicions salvariem abans als que ocupen els primers llocs.

Doncs que és la SOLITUD és quan te'n adones que malgrat estar a moltes llistes no estas en primer lloc a cap.

Com arribes en aquest estat de solitud, potser ets insociable o potser el desti ha fet que tots haguin mort abans que tu... Ja se com és sent un ancià quan la major part de la gent que coneix es va morint.

Si no tens pares, ni fills, ni parella, ni germans, que te queden? els amics, però de ben segur no estas el primer de la seva llista sobretot si tenen fills, pares...

Tothom et diu tens molts amics que t'estimem, mai ets sentiras sol. I llavors un dia
ets conscient de la teva solitud, quan veus que algun amic d'aquests que mai t'han de deixar sol, sembla que quan li has solicitat el seu suport un grapat de pics per contar-li problemes, per esplaiar-te de la teva negativitat, per demanar-li, una paraula de suport dins la teva confusió o una paraula amable dins la teva tristesa, per escoltar-te sols...

Veus que se distància, que desapareix o te diu que sempre te queixes...que els amics són per disfrutar no per donar-los mals rollos.... JO SEMPRE HAVIA PENSAT QUE UN AMIC DE VERITAT HI ERA PELS MOMENTS FELIÇOS I TAMBÈ PELS DOLENTS..!!!

Però no creus que per a les persones que estas el primer de la seva llista això NO t'haves passat, no t'abandonarien mai. Els meus pares sempre estaven per mi i jo per ells.

Es clar hi ha amics que mai t'abandonaran sempre que no haguin d'elegir entre tu i el seu fill, pare...

Que n'es de fàcil sentir-se autosuficient quan malgrat no vulguis ets el primer d'algunes llistes, rebutjant als que t'estimen, volent estar sol....perquè inconscientment saps que hi són.

Però i quan no hi ha ningú amb el que puguis confiar i comptar de forma incondicional en qualsevol situació. Quan saps que sols hi ets tu i ningú més. ETS AUTOSUFICIENT I NO TE'N QUEDA D'ALTRA PER SOBREVIURE.

Així que sols te queden els amics a qui molestar amb els teus problemes, tens un concepte d'amic diferent creus que podrà ocupar el rol dels teus familiars més estimats? DONCS NO, I A SOBRE SERÀS UN QUEJICA I UN BLANDENGUE.

I SI TE VOLS QUEIXAR EN TENS TOT EL DRET , FALTARIA MÉS. PER AIXÒ ESTAN ELS AMICS SI NO TENS FAMILIA QUE HO PUGUI SUPLIR? AH NO, TE QUEIXES A TU MATEIXA I NO MOLESTIS A NINGÚ. QUE HO ÉS DE POC SOLIDARI AQUELL QUE HO TÉ TOT I NO HO VALORA, I QUE ME DIUS DEL QUE NO TÉ EMPATIA, DEU TENIR EL COR COM UNA PEDRA.

NINGÚ ÉS AUTOSUFICIENT TOTS NECESSITAM DELS ALTRES D'UNA MANERA O D'UNA ALTRA.

El ser humà necessita comunicar-se, estimar, ser estimat i confiar. NO CAL ANAR A CERCAR SOLITUD A UN ALTRA CONTINENT, AL TERCER MON, EN LES DESGRÀCIES NATURALS I EN ELS ACCIDENTS.

SI VOLS SER SOLIDARI I AJUDAR MIRA AL TEU VOLTANT QUE HI TROBARÀS ALGU QUE TE NECESSITA MALGRAT SOLS SIGUI PERQUÈ L'ESCOLTIS SENSE DIR NI FER RES MÉS.

Abraça i dona petons sempre que puguis a tota la gent que trobis sempre cauen bé.

Una besada forta a tots els lectors.

dijous, 2 de juliol de 2009

ESTIMAR

"Una cosa es querer ser querido, otra cosa es necesitar que te necesiten..."

dissabte, 2 de maig de 2009

PERSEVERANÇA

"Si vols, pots"

"El que se pot fer s'aconsegueix i el que no s'intenta"

 
Viatge cap a l'interior © 2007 Template feito por Templates para Você